L’obra de teatre "La calaixera prodigiosa" s'estrena dimecres al Teatre del Raval

La companyia de teatre Associació Neorural hi presentarà l’espectacle La Calaixera Prodigiosa, una comèdia que gira al voltant de la variació dialectal de la nostra llengua. En l’obra, dos detectius (un mallorquí i l'altra valenciana) ens guiaran en un viatge pels territoris de llengua comuna, on coneixeran diferents personatges i el vocabulari que fan servir.

Al final del viatge descobriran la calaixera, on es recullen tots els mots i les definicions que el mallorquí Joan Maria Alcover va compilar per a fer el seu diccionari.

Les entrades anticipades es poden adquirir per 5 euros a les llibreries Argot i Babel de Castelló fins al mateix dimecres al migdia. També es podran comprar entrades a taquilla, el mateix dia de la funció des de les 19h, al preu de 7 euros.

Amb aquesta activitat Castelló per la Llengua vol contribuir a ampliar l’oferta cultural en valencià a la ciutat i posar a l’abast del públic castellonenc una aproximació, en clau lúdica, a la diversitat de la llengua catalana, compartida pels valencians amb catalans i illencs. 

Enllaç:http://www.vilaweb.cat/noticia/4193970/20140527/lobra-teatre-calaixera-prodigiosa-sestrena-dimecres-teatre-raval.html

Diari de Girona

El TSJC avala que el català és la llengua vehicular de l´educació

ACNGIRONA L'alt tribunal sempre ha sostingut en totes les resolucions que el català ha de ser la llengua vehicular a les aules. El president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, va criticar ahir que "lamentablement no es llegeixen bé i no es publiquen" els comunicats que fa el tribunal, on sosté que el sistema educatiu ha de "pivotar" entorn el català. Gimeno també apunta que han hagut de pronunciar-se sobre aquesta qüestió després d'una sentència del Tribunal Suprem que establia que el castellà ha de ser llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català. 

El passat 31 de gener, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC va dictar cinc sentències en què obligava el Departament d'Ensenyament a fixar un 25% de les classes en castellà si hi havia famílies que així ho demanaven. Aquesta era la decisió que prenia després que alguns pares recorreguessin a la justícia en creure que el sistema actual no garantia l'ensenyament també en castellà per als seus fills.

El català, assignatura pendent de la Unió Europea

El català és la tretzena llengua amb més parlants de tota la Unió Europea (UE), però els eurodiputats encara no la poden fer servir quan intervenen al plenari. Per Raül Romeva (ICV), 'no és un problema tècnic o econòmic, sinó polític'. I és que l'oficialitat d'una llengua a Brussel·les depèn que ho demani un estat i Espanya no accepta que el català tingui el mateix tracte que el castellà. Ramon Tremosa (CiU) hi veu 'un motiu més per demanar l'estat propi' i Maria Badia (PSC) una 'contradicció'. 'Quan ens contesten que el català no pot ésser una llengua oficial, en el fons ens diuen que esdevinguem un estat (...) i llavors fem un referèndum per la independència i es posen les mans al cap', diu a l'ACN.

Malgrat els últims dos anys un enamorat de Catalunya i fan de Jaume Cabré ha presidit el Parlament Europeu, el català continua sense ésser llengua oficial a les institucions comunitàries. L'alemany Martin Schulz, llibreter de professió abans de dedicar-se a la política, va prometre treballar perquè el català fos oficial a l'Eurocambra, però no se n'ha sortit. Ha llançat la tovallola per la pressió del Partit Popular i el PSOE i per no buscar-se problemes en la cursa per a presidir la Comissió Europea. 

Des del 2005, el català és llengua de comunicació entre els ciutadans i les institucions europees, però no gaudeix del rang de llengua oficial. Per tant, els diputats no poden expressar-se en aquest idioma en les comissions o en la sessió plenària del parlament i han d'utilitzar qualsevol de les vint-i-quatre llengües oficials a la UE, per a les quals s'ofereix servei de traducció i interpretació. Perquè una llengua sigui declarada oficial cal que el govern d'un estat membre ho sol·liciti de manera expressa i que la resta de països ho aprovin per unanimitat. És a dir, que el català no serà oficial a Europa si no ho vol el govern espanyol, que de moment ha vetat totes les iniciatives que ho han proposat.

Una prohibició que contrasta amb la posició del govern irlandès, que va demanar l'oficialitat del gaèlic aprofitant l'entrada del búlgar i el romanès. Es calcula que el gaèlic té uns 130.000 parlants i el català, segons l'últim informe de l'Institut d'Estudis Catalans, més de deu milions.

L'espanyol és un cas 'particular', explica a l'ACN Johan Haggman, tècnic de multilingüisme de la Comissió Europea. I en posa exemples: 'Si Suècia no fos un estat membre de la UE, estic segur que Finlàndia proposaria que el suec també fos reconegut com una llengua oficial, perquè és un país bilingüe malgrat que només el parli una minoria.'

'Un altre cas molt hipotètic seria que Alemanya i Àustria no fossin membres de la UE. Com que l'alemany és una llengua oficial a Bèlgica, també crec que l'estat belga el proposaria com a llengua oficial', explica. Per Haggman, que parla deu idiomes, hi ha possibilitats que el català sigui algun dia oficial dins la UE, però 'és una qüestió política i toca al govern d'Espanya de decidir-ho'.

El candidat de CiU, Ramon Tremosa, que sovint intervé als plens en anglès o italià, acusa directament PP i PSOE de blocar l'entrada del català a les institucions europees i assegura que molts eurodiputats no entenen 'com un estat membre boicota llengües oficials' del seu propi país. Una situació, diu, que 'alimenta i dóna incentius racionals creixents a més i més catalans per optar i per preferir l'estat propi i independent per a Catalunya'.

També Raül Romeva es confessa desenganyat per no haver aconseguit parlar amb la seva llengua a l'Eurocambra. 'Sempre he dit que és una de les meves frustracions més grans, perquè es un tema molt senzill de resoldre i si no s'ha aconseguit és per manca de voluntat política', explica. I afegeix que les traduccions tindrien un cost zero o molt baix, perquè una bona part dels intèrprets espanyols de l'Eurocambra són catalans i perquè els eurodiputats es comprometen a enviar-los els seus discursos en anglès per a facilitar-los la feina.

Per Romeva, l'oposició del PP i del PSOE, que 'ha tingut una actitud no col·laborativa i a vegades obstruccionista', és la principal causa que el català encara no sigui oficial a Brussel·les. I cita directament la 'bel·ligerància' del vice-president del Parlament Europeu, el popular Aleix Vidal Quadras, que considera 'una mania gairebé ridícula' i 'provinciana' la insistència dels altres eurodiputats catalans en aquesta qüestió. Romeva també assenyala l'europarlamentari del PSOE Miguel Ángel Martínez, que és el vice-president del parlament responsable de multilingüisme i que sempre s'hi ha mostrat contrari. No veu ni 'viable ni raonable' autoritzar l'ús del català a l'hemicicle: 'És que senzillament no es farà, tant se val el motiu.'

Tot i així, Romeva lloa la feina que han fet els eurodiputats del PSC i sobretot Maria Badia: 'Hi hem treballat molt, hem fet tot el que estava a la nostra mà.' I assegura que la negativa de la UE és una contradicció. I s'explica: 'Quan ens contesten que el català no pot ser una llengua oficial, en el fons ens estan dient que ens busquem un estat, però després diuen que és absurd que una Europa que es construeix traient fronteres en posi de noves.'

Des del Partit Popular, en canvi, l'eurodiputat Santi Fisas pensa que l'oficialitat del català a Europa no és un tema prioritari, ni dels que 'més afecten' o 'interessen' a Catalunya. Creu que és una qüestió que cal resoldre de 'manera tranquil·la, amb diàleg i sense fer soroll' i no s'està de criticar els socialistes. 'Schulz va prometre que el català seria oficial, però no ha fet res. Molts s'omplen la boca parlant d'aquest tema, agafen compromisos, i després no els compleixen', etziba.

Enllaç: http://www.vilaweb.cat/noticia/4192128/20140519/catala-assignatura-pendent-unio-europea.html

VOCABULARI:

INPUT: És el bagatge lingüístic que rep un aprenent en L2 a partir del qual pot seleccionar, extreure’n regles i crear un nou llenguatge que anirà incorporant al seu sistema interllengua. La quantitat de temps d’exposició a la L2 és més  important si els inputs són comprensibles per als nens i els permet avançar cap a la seva interllengua. La qualitat de l’input està relacionada amb la possibilitat que l’alumne participe perquè l’input s’adeqüe a les seues necessitats de comprensió i d’expressió.

INTAKE: Part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila.

OUTPUT: Producte lingüístic elaborat per l’aprenent, es a dir la producció lingüística que fa l’alumne a partir dels instakes que ha processat. És per això que la memorització i la mecanització és una condició necessària per a l’adquisició d’una L2, i per tant la L1 dels alumnes influeix en l’aprenentatge de la L2.

INTERLLENGUA: Construcció que integra regles de la L1, regles de la llengua que s’està aprenent i regles que no pertanyen a cap de les dues llengües i que són producte del procés d’aprenentatge. Es tracta d’un sistema intrapersonal i autònom.

CONEIXEMENTS PREVIS

Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.

Llengua cooficial: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.

Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.

Llengua pròpia: sinònima de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.

Llengua primera: llengua familiar, llengua materna,llengua mare, L1.

MODELS D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE

RESUM DE LES IMPLICACIONS DE L’ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ

-          El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

-           L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.

-          Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.

-          El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.

-          Tot el professorat ha de conèixer les dues llengües oficials de la Comunitat.

-          L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.

MODELS D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE

DENOMINACIÓ	DESTINATARIS	OBJECTIU	ORGANITZACIÓ
Model compensatori	Usuaris d’una L2 minoritzada.	Compensar les mancances lingüístiques dels aprenents.	La llengua materna s’estudia en els nivells inicials, però després deixa d’utilitzar-se com a llengua d’instrucció. La L1 serveix per conèixer L2.
Model de manteniment	Usuaris d’una L2 minoritzada.	Mantenir i desenvolupar la llengua i la cultura minoritzada.	Comencen a utilitzar la L1 com a vehicle d’instrucció i poc a poc van incorporant la L2. El currículum s’imparteix en ambdós llengües.
Model d’enriquiment	Usuaris de les dues llengües en contacte.	Buscar una competència comunicativa plena en totes dues llengües.	Les dues llengües són vehicle d’instrucció i es distribueix equitativament al llarg de les diferents etapes educatives.
Model de recuperació plena	Parlants de les dos comunitats lingüístiques.	Invertir la substitució lingüística de la llengua minoritzada.	La L2 minoritzada és l’única llengua vehicular a l’àmbit educatiu, mentre que la L1 esdevé una mera matèria d’estudi.

ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE AL TERRITORI VALENCIÀ

•       La peculiar distribució territorial del valencià i el castellà i el marc legal autonòmic impliquen, per al sistema escolar de la Comunitat Valenciana, l’adopció d’un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el valencià com a simple matèria d’estudi, per al territori de predomini lingüístic castellà.

•       Per al territori de predomini lingüístic valencià, En canvi, comporta un tipus d’educació bilingüe, amb el valencià i el castellà com a llengües d’instrucció, concretament anomenat model d’enriquiment.

•       La característica fonamental PEB consisteix en el fet d’estar dissenyat per a tota la comunitat i no solament per als parlants de la llengua minoritzada.

•       El seu objectiu primordial és que tots els membres, qualsevol que siga la llengua materna, assolisquen un domini efectiu de totes dos llengües, sense perjudici de l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

Els elements que es tenen en compte a l’hora de concretar els diferents programes són:

•       La llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels estudiants.

•       La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme additiu, de fer un ús vehicular majoritari en valencià.

•       L’actitud dels pares i les mares envers la presència del valencià al centre.

•       La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major part dels aprenentatges.

CLASSIFICACIÓ

-          Atenent al territori

-          Atenent a la llengua base d’aprenentatge

-          Atenent a la llengua habitual de l’alumnat

TERRITORI PREDOMINI LINGÜÍSTIC CASTELLÀ:

PROGRAMA BÀSIC: Es tracta el valencià com a àrea. Es pot demanar l’excepció de l’assignatura, aleshores conviuen alumnat que vol donar l’assignatura amb alumnes que han demanat l’excepció.

TERRITORIS DE PREDOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ:

PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (PIL):

-          Els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini lingüístic valencià, podran adoptar el Programa d'Immersió Lingüística.

-          A partir de l'opció voluntària de les famílies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, el qual, mitjançant una metodologia específica, aconseguirà el domini de les dues llengües oficials i un rendiment òptim en els continguts de la resta de les àrees.

PROGRAMA D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (PEV):

-          En les poblacions de predomini lingüístic valencià, els centres amb un nombre d'alumnes majoritàriament valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingüístiques del context ho permeten,

-          El Programa d'Ensenyament en Valencià, que comportarà l'ús del valencià com a llengua base d'aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària.

PROGRAMA D’INCORPORACIÓ PROGRESSIVA (PIP):

-          En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià que no apliquen el Programa d'Ensenyament en Valencià o el Programa d'Immersió Lingüística, s'adoptarà el Programa d'Incorporació Progressiva.

-          La llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introduix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual.

-          Este fet afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials.

PROGRAMA D’EDUCACIÓ BILINGÜE ENRIQUIT (PEBE):

-          Permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció.

-          Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars.

-          A l'hora d'aplicar un PEBE, cal determinar la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mínims que s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per a l’ús i ensenyament de la llengua estrangera.

DOCUMENTS ORGANITZATIUS:

DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA D´ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (DPP): Es tracta d´un document fonamental en la planificació educativa. Aquest permet adoptar un determinat PEB adequat al centre. Ha de ser aprovat pel Consell Escolar i ha de permetre la discussió i el debat de decisions referents a l´ús del valencià. S´elabora prèviament al Projecte Curricular del Centre. A més, permet que l´administració educativa tinga coneixement de la situació de l´ensenyament i l´ús del valencià. També permet prendre decisions respecte a l´ús del valencià com a llengua vehicular. Per a l´elaboració del DPP podran sol·licitar la col·laboració tècnica de l´Assessoria didàctica. L´actual legislació indica quin són els centres que estan obligats a realitzar el DPP. Tots els centres de predomini lingüístic valencià i els centre de la zona castellanoparlant que apliquen algun programa d´Educació Bilingüe.

CONTINGUT DEL DPP DEL PEV O DEL PIP:

-           Objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les exigències del Programa.

-          Proporció de l’ús del valencià  i del castellà com a llengües d’instrucció.

-          Moments i seqüència d’introducció sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.

-          Tractament metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.

-           Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.

CONTINGUT DEL DPP DEL PIL:

-          Objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del Centre i les exigències del Programa.

-           Proporció de l’ús del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.

-          Moments i seqüència d’introducció sistemàtica de la lectura i de l’escriptura en valencià i en castellà.

-          Tractament metodològic del valencià, del castellà i de la llengua estrangera.

-           Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessita una atenció específica per a suplir la baixa competència lingüística en alguna de les llengües oficials.

EL CENTRE EDUCATIU COM A UNITAT D´INTERVENCIÓ:

·         Les llengües s´aprenen millor dins de contextos comunicatius.

·         Una llengua viu quan els parlants, les persones, en fan ús.

·         La presència del valencià en l´àmbit és de gran importància.

·         Ell valencià en les activitats suposa una planificació.

·         El centre immergit en un entorn social..

·         Està configurat per quatre àmbits d´intervenció.

·         En cada hi ha diferents sectors d’actuació.

PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL:

·         Inclou l´estat d´aplicació del DPP

·         El Pla de Normalització Lingüística

·         El PNL dins del Projecte Educatiu

NORMALITZACIÓ I NORMATIVITZACIÓ

( EL PAPER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ RECUPERACIÓ EN L´ÀMBIT ESCOLAR)

L’única possibilitat per posar fre a la substitució lingüística és la normalització, que es basa en:

·      Voluntat política: Els governants de caire tolerant veuran la necessitat de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és la llengua, i per tant, veuran la necessitat de defensar les llengües minoritzades que s’hi troben al seu territori. Els parlants també han de ser lleials amb la llengua, fent ús de les lleis i les normes.

·       Normativització: És important que els filòlegs elaboren una gramàtica, un diccionari, unes regles ortogràfiques, etc. Així la llengua tindrà les qualitats necessàries per a poder difondre’s cap als àmbits d’ús cultes com la literatura, la educació i la cultura en general.

·     Estandarització: Establir un registre estàndard fa possible la difusió de la llengua de tal mode que tots els parlants s’hi veuen identificats.

·        Política lingüística: Un procés de normalització requereix aquesta política ja que el govern crearà una direcció general d’aquesta que faça una planificació lingüística.

SEGLE XX: INICI DEL PROCÉS DE NORMATIVITZACIÓ

Al primer terç del segle XX, es combinen un seguit de factors que afavoreixen la normativització:

-       La llengua catalana ja presenta una tradició literària amb la producció de la Renaixença i del Modernisme; i un ampli recull d’estudis lingüístics. El Noucentrisme busca la normalitat lingüística per a la qual cosa necessitava una normativització de la llengua. Finalment el suport polític i l’Institut d’Estudis Catalans van permetre la institucionalització del treball de Fabra per tal de codificar i normativitzar el català.

POMPEU FABRA

Pompeu Fabra amb la seua tasca normativitzadora hagué d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica  que dominava l’ortografia existent durant les darreries del s. XIX i principis del s.XX. Ell amb els seus col·laboradors de l´IEC van redactar els següents documents:

·         Les Normes ortogràfiques de 1913

·         La Gramàtica

·         Les Converses filològiques

·         El Diccionari general

     

    Una vegada promulgats els principis de Fabra van ser ràpidament acceptats. El català es va dotar d’una normativa unificada, que tenia en compte el català antic i el modern, que adoptava neologismes i llatinismes, i que depurava el català de barbarismes.

LES NORMES DE CASTELLÓ DE 1932

La democracia

Al 1978 s’aprova la Constitució Espanyola, document que presenta la nova situació política del país, la democràcia. Els canvis que s’anaven a produir eren molt importants ja que passàvem d’una dictadura a una monarquia parlamentaria de dret, i sobretot d’una visió unitària de tota Espanya a una divisió per comunitats autònomes.

L’article 3 de la Constitució diu que el castellà és la llengua oficial de l’Estat, però reconeix la situació plurilingüe de Espanya i permet l’oficialitat de les diferents llengües en les demarcacions autonòmiques on es parlen.

Amb la promulgació dels Estatuts d’Autonomia s´iniciava un nou marc polític que permetia el reconeixement i convivència de les diversitats culturals i lingüístiques. Per altra banda, l’oficialitat de la nostra llengua comença amb l’aprovació de l’Estatut d´Autonomia  de la Comunitat Valenciana. A partir d’aleshores  el valencià tenia un recolzament legal com a llengua de comunicació dels valencians a tots els àmbits i, com que era patrimoni de tots, s’havia recuperat i dignificat com a senyal d’identitat del nostre poble.

L’alfabetització

El curs de 1979/1980 comença amb una nova assignatura, el valencià. Per a molts xiquets significaria estudiar la seua llengua, i per a altres la possibilitat d’aprendre la llengua del seu poble, dels seus avantpassats o dels seus pares, que l’havien abandonada per qüestions polítiques i socials.

La legalitat

El 23 de novembre de 1983 s’aprova per unanimitat la llei d’ús i Ensenyament en valencià. Al seu preàmbul es manifesta la situació d’inferioritat lingüística del valencià respecte del castellà, i per tant, la necessitat de donar forma legal i estatuària al procés de normalització lingüística de la llengua dels valencians.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

En una societat moderna els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models lingüístics que usa la població proporcionen cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral.

L’ENSENYAMENT

La introducció de l’ensenyament del valencià a l’escola pública i privada té com a objectiu igualar el nivell de competència lingüística en valencià i castellà. Per tant en acabar l’ensenyança obligatòria, l’alumnat deu conèixer per igual, ambdues llengües. S’anirà aprenent de mode progressiu i s’arribarà a adquirir unes capacitats d’usar-les després de la primària, de comprensió i expressió després de la secundaria i el domini d’ambdues llengües després del batxillerat.

El camí que es contempla per arribar a aquesta situació de domini de les dues llengües en l’escola valenciana s’anomena educació bilingüe i té tres vies o programes:

·   PROGRAMA D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (PEV): El valencià és la llengua d’instrucció amb la qual aprenen totes les matèries, a l’hora que van aprenent el castellà. S’aplica per a valencianoparlants, fonamentalment, però en la secundaria s’aplica indistintament.

·  PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (PIL): Pensat per a l’alumnat castellanoparlant que ha optat per un ensenyament en valencià, aprenen la seua llengua formal i el castellà s’incorpora a partir del 1er o 2n cicle de primària, d’aquesta forma arriben a la secundària en un ensenyament en valencià

·         PROGRAMA D’INCORPORACIÓ PROGRESIVA (PIP): A les zones de predomini lingüístic castellà, on s’aniran afegint gradualment àrees en valencià. A partir del tercer curs de primària amb l’àrea de coneixement del medi natural s’anirà introduint el valencià fins arribar a l’ESO que hauran de tindre al ¡menys dos assignatures en valencià.

El govern s’ha de preocupar perquè el professorat compte amb el nivell de coneixement lingüístic necessari per poder impartir les seues classes en valencià.