DECADÈNCIA
El terme Decadència fou encunyat per designar l’etapa del
començament del procés de substitució lingüística en oposició al terme de Renaixença, període durant
el qual la llengua recupera els usos cultes.
CAUSES POLÍTIQUES, SOCIALS I CULTURALS DE LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
Durant la primera meitat del segle XVI començà a sorgir
un desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la Corona
d’Aragó. A més l’expulsió dels moriscos va ocasionar la pèrdua d’un terç
de la població i aquelles zones varen ser repoblades per castellans.
Per altra banda les editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia més demanda. Tot aixó va provocar la pèrdua de la
consciència lingüística i la desconfiança envers la pròpia llengua. El castellà prenia l’ús públic, mentre que el català es reduïa a l’àmbit
privat i entre classes populars.
Junt a aixó van entrar molts castellanismes en el lèxic. El català es
va dialectalitzar molt més i aparegueren els noms de “llengua mallorquina”,
“llengua catalana” i “llengua valenciana” per primer cop. Espanya esdevenia uniforme amb un fort centralisme.
RENAIXENÇA
L’inici de la Renaixença se sol situar simbòlicament amb
la publicació de L’oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme, aparegué a
Catalunya un moviment de recuperació de l’ús literari del català.
Així doncs, es com es passa de la diglòssia lingüística al
desvetllament del catalanisme polític de la burgesia, i la presa de consciència
que la llengua pròpia també pot ser culta.
En acabar el segle XIX la perspectiva literària i sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat
rotundament en comparació al segles anteriors: s’havia trencat el decadentisme, s’havia recuperat la literatura
culta i s’havia iniciat l’elaboració de treballs lingüístics necessaris per al la normalització i
posterior normativització del català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario