NORMALITZACIÓ I NORMATIVITZACIÓ

( EL PAPER DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ RECUPERACIÓ EN L´ÀMBIT ESCOLAR)

L’única possibilitat per posar fre a la substitució lingüística és la normalització, que es basa en:

·      Voluntat política: Els governants de caire tolerant veuran la necessitat de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és la llengua, i per tant, veuran la necessitat de defensar les llengües minoritzades que s’hi troben al seu territori. Els parlants també han de ser lleials amb la llengua, fent ús de les lleis i les normes.

·       Normativització: És important que els filòlegs elaboren una gramàtica, un diccionari, unes regles ortogràfiques, etc. Així la llengua tindrà les qualitats necessàries per a poder difondre’s cap als àmbits d’ús cultes com la literatura, la educació i la cultura en general.

·     Estandarització: Establir un registre estàndard fa possible la difusió de la llengua de tal mode que tots els parlants s’hi veuen identificats.

·        Política lingüística: Un procés de normalització requereix aquesta política ja que el govern crearà una direcció general d’aquesta que faça una planificació lingüística.

SEGLE XX: INICI DEL PROCÉS DE NORMATIVITZACIÓ

Al primer terç del segle XX, es combinen un seguit de factors que afavoreixen la normativització:

-       La llengua catalana ja presenta una tradició literària amb la producció de la Renaixença i del Modernisme; i un ampli recull d’estudis lingüístics. El Noucentrisme busca la normalitat lingüística per a la qual cosa necessitava una normativització de la llengua. Finalment el suport polític i l’Institut d’Estudis Catalans van permetre la institucionalització del treball de Fabra per tal de codificar i normativitzar el català.

POMPEU FABRA

Pompeu Fabra amb la seua tasca normativitzadora hagué d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica  que dominava l’ortografia existent durant les darreries del s. XIX i principis del s.XX. Ell amb els seus col·laboradors de l´IEC van redactar els següents documents:

·         Les Normes ortogràfiques de 1913

·         La Gramàtica

·         Les Converses filològiques

·         El Diccionari general

     

    Una vegada promulgats els principis de Fabra van ser ràpidament acceptats. El català es va dotar d’una normativa unificada, que tenia en compte el català antic i el modern, que adoptava neologismes i llatinismes, i que depurava el català de barbarismes.

LES NORMES DE CASTELLÓ DE 1932

La democracia

Al 1978 s’aprova la Constitució Espanyola, document que presenta la nova situació política del país, la democràcia. Els canvis que s’anaven a produir eren molt importants ja que passàvem d’una dictadura a una monarquia parlamentaria de dret, i sobretot d’una visió unitària de tota Espanya a una divisió per comunitats autònomes.

L’article 3 de la Constitució diu que el castellà és la llengua oficial de l’Estat, però reconeix la situació plurilingüe de Espanya i permet l’oficialitat de les diferents llengües en les demarcacions autonòmiques on es parlen.

Amb la promulgació dels Estatuts d’Autonomia s´iniciava un nou marc polític que permetia el reconeixement i convivència de les diversitats culturals i lingüístiques. Per altra banda, l’oficialitat de la nostra llengua comença amb l’aprovació de l’Estatut d´Autonomia  de la Comunitat Valenciana. A partir d’aleshores  el valencià tenia un recolzament legal com a llengua de comunicació dels valencians a tots els àmbits i, com que era patrimoni de tots, s’havia recuperat i dignificat com a senyal d’identitat del nostre poble.

L’alfabetització

El curs de 1979/1980 comença amb una nova assignatura, el valencià. Per a molts xiquets significaria estudiar la seua llengua, i per a altres la possibilitat d’aprendre la llengua del seu poble, dels seus avantpassats o dels seus pares, que l’havien abandonada per qüestions polítiques i socials.

La legalitat

El 23 de novembre de 1983 s’aprova per unanimitat la llei d’ús i Ensenyament en valencià. Al seu preàmbul es manifesta la situació d’inferioritat lingüística del valencià respecte del castellà, i per tant, la necessitat de donar forma legal i estatuària al procés de normalització lingüística de la llengua dels valencians.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

En una societat moderna els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models lingüístics que usa la població proporcionen cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral.

L’ENSENYAMENT

La introducció de l’ensenyament del valencià a l’escola pública i privada té com a objectiu igualar el nivell de competència lingüística en valencià i castellà. Per tant en acabar l’ensenyança obligatòria, l’alumnat deu conèixer per igual, ambdues llengües. S’anirà aprenent de mode progressiu i s’arribarà a adquirir unes capacitats d’usar-les després de la primària, de comprensió i expressió després de la secundaria i el domini d’ambdues llengües després del batxillerat.

El camí que es contempla per arribar a aquesta situació de domini de les dues llengües en l’escola valenciana s’anomena educació bilingüe i té tres vies o programes:

·   PROGRAMA D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (PEV): El valencià és la llengua d’instrucció amb la qual aprenen totes les matèries, a l’hora que van aprenent el castellà. S’aplica per a valencianoparlants, fonamentalment, però en la secundaria s’aplica indistintament.

·  PROGRAMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (PIL): Pensat per a l’alumnat castellanoparlant que ha optat per un ensenyament en valencià, aprenen la seua llengua formal i el castellà s’incorpora a partir del 1er o 2n cicle de primària, d’aquesta forma arriben a la secundària en un ensenyament en valencià

·         PROGRAMA D’INCORPORACIÓ PROGRESIVA (PIP): A les zones de predomini lingüístic castellà, on s’aniran afegint gradualment àrees en valencià. A partir del tercer curs de primària amb l’àrea de coneixement del medi natural s’anirà introduint el valencià fins arribar a l’ESO que hauran de tindre al ¡menys dos assignatures en valencià.

El govern s’ha de preocupar perquè el professorat compte amb el nivell de coneixement lingüístic necessari per poder impartir les seues classes en valencià.